Creure que Nolan mantindria el nivell de The Dark Knight a la nova entrega de la saga Batman era creure en l'impossible. TDK és una pel·lícula perfecta, un engranatge meticulosament ajustat, el súmmum de les històries de superherois portades al cinema. Una obra mestra, en definitiva. Ara bé, deixant de banda que unes expectatives molt altes poden conduir a una decepció inevitable, cal apreciar The Dark Knight Rises com allò que realment és: un bunyol de proporcions considerables. 

Un intent més que fallit d'imitar la complexitat argumental de la seva predecessora, sobrecarregant-la de personatges que no aporten res a una insulsa trama que no aconsegueix res més que caure en el més absurd dels ridículs. Des d'una Catwoman completament desdibuixada, la finalitat de la qual sembla únicament aparèixer en l'últim moment per salvar Batman en un recurs narratiu digne de la sèrie B més casposa, fins a un enemic, Bane, que lacra tota la pel·lícula amb un personatge carent del carisma i la força dramàtica que la situació requereix, passant per una trama que fa aigües per tot arreu adornada amb alguns moments i diàlegs de vergonya aliena. Fent especial menció a les escenes d'acció: dutes a terme amb desgana, sense èpica ni visual ni narrativa, fent copy/paste d'anteriors entregues o, fins i tot, d'anteriors films de Nolan. Així doncs, The Dark Knight Rises, a part de ser el títol simbòlic d'una pel·lícula que hauria de portar el nom de Gordon & Blake (els autèntics protagonistes del film, ja que Batman apareix 15 minuts dels 160 que dura en total) o SPOILER Life and Death of Bruce Wayne FI SPOILER (seleccionar l'espai per llegir-lo), suposa un final més que decepcionant per una saga que va començar amb molt bon peu amb Batman Begins i va continuar, per sorpresa de tothom, amb The Dark Knight, deixant el llistó molt amunt. Tan amunt que la caiguda ha sigut espectacular.

--------------------

Dídac Pàmies